1. |
La rumba ebrenca
03:11
|
|||
La rumba que sona
és la rumba ebrenca. (bis) Los malacatones
pa la fragoneta. (bis)
Sóc de la Ribera,
tinc padrí i padrina,
però els meus besavis,
van vindre d’Hongria.
Una gota caló
a la meua sang,
una gota catalana
jo no sóc de fang.
Tinc un iaio paio
fill d’aquesta terra,
va morir a Pàndols
a l’última guerra.
M’ha deixat d’herència
un cabell ple d’ones,
i un bancal a l’horta
de malacatones.
La rumba que sona
és la rumba ebrenca. (bis)
Los malacatones
pa la fragoneta. (bis)
I tots los meus primos,
estan escampats,
ai! per la Ribera,
i pel Priorat.
I per la Terra Alta
i també al Montsià,
i també al Baix Ebre,
jo sóc català.
I un iaio caló
de la CNT,
i un tractant de mules
també era barber.
M’ha deixat d’herència
esta guitarreta,
la rumba que sona
de la fragoneta.
La rumba que sona
és la rumba ebrenca. (bis)
Los malacatones
pa la fragoneta. (bis)
|
||||
2. |
Pararapapa
03:17
|
|||
PARARAPAPA
Pararapapa Pararapachin (bis)
És un gitanet
del barri de Gràcia,
de l’Hospitalet
i del Colorato.
Ha vingut a Flix
a vendre al mercat,
i la catxarrina
lo porte de cap.
No vol ser rambler
ni robar gallines,
perquè roba el cor
de les catxarrines.
La guàrdia civil
ja l’està buscant,
ha robat un tren
per enamorats.
Pararapapa Pararapachin (bis)
Vine catxarrina
ara inventarem,
totes les cançons
aquí dalt del tren.
Li agrada la festa
i li agrada el mam,
i quan puja al tren
no li ve d’un pam.
I quan entri al túnel,
al dels Guiamets,
lo tren de Pachín,
semblarà un ruquet.
I arribant a Móra
passarà de llarg,
lo tren de Pachín
ja no pot parar.
Pararapapa Pararapachin (bis)
Tota la Terra Alta,
tota la Ribera,
li darà Pachín
per la cremallera.
I el poble de Flix,
i al poble d’Ascó,
li darà pachín,
per un sol petó.
I pel seu melic,
li dirà que és ric,
i pel seu mugró,
li darà un vagó.
Li darà un vagó,
ple de clavelitos,
i a la catxarrina,
li darà bessitos.
Pararapapa Pararapachin (bis)
|
||||
3. |
La barca
04:59
|
|||
La barca
El pont ja s’acaba,
de la barca que,
l’alcalde demana,
el nostre parer.
Tot Ascó contesta,
tots fent una veu,
que cal conservar-la,
en bon monument.
Que s’ha fet la barca?
La barca on està?
Veus secretes diuen:
a la nuclear! (bis)
El poble no para,
reclama el que és seu,
grans petits i joves,
tots fan una veu.
Torneu-mos la barca,
és dels nostres vells,
i els joves la volen,
en record per ells.
Que s’ha fet la barca?
La barca on està?
Veus secretes diuen:
a la nuclear! (bis)
|
||||
4. |
Barrumbarap
03:36
|
|||
Barrumbarap
Té la mirada de picardia
lo somriure d’esmolet.
Una arrugueta perdona vides
a la barbeta i té un clotet.
Porta patilla de mitja galta
i té un aire de distret.
La seua cara de lluna plena sempre respira ganes de viure.
Viure la vida, viure la nit,
i dorm al ras quan no té llit. (x2)
Porta barret de gitano, sabates lluents de xarol,
camisa tacada de quadros, i a la boca un brotet de romer (x3)
Es menja el món al caminar,
lo seu posat és de fatxenda.
Així s’excusa de la innocència,
que guarda al pit com una essència.
No li cal res per ser feliç,
parla el castís de la Ribera.
Se sap les dites dels antics,
ell sempre diu en primavera.
Te vendrà el cel i una somera. (x2)
Porta barret de gitano, sabates lluents de xarol,
camisa tacada de quadros, i a la boca un brotet de romer (x3)
I una panxeta de saginero,
lo seu culet és de torero.
Li fa patxoca portar un anell,
que sembla d’or però no ho és.
Te vendrà Flix te vendrà Asco,
un matalàs i un carretó.
Perdrà la vida si convé,
per un amic que li cau bé .(x2)
Porta barret de gitano, sabates lluents de xarol,
camisa tacada de quadros, i a la boca un brotet de romer (x3)
Te vendrà el món per una noia,
balla descalça, balla nueta.
Al voltant la foguereta,
com una serp barrumbejant,
barrumbarap..., txeic!, barrumbarap,
i així se li va apropant.
Los pantalons pengim pengom,
té les butxaques foradades.
Mai no porta calçotets,
per si s'escau algun polvet,
i si convé sortir per cames,
si van maldades, si van maldades, barrumbejant...
Porta barret de gitano, sabates lluents de xarol, camisa tacada de quadros, i a la boca un brotet de romer. (x3)
|
||||
5. |
Cridau
02:49
|
|||
Cridau
Cridau!, al Gitano blanc, cridau!
cridau! l'aniré a buscar, cridau!
cridau, al Gitano blanc, cridau!
cridau, anem a rumbejar
Tardes de molta alegria,
nits plenes de resplendor.
Ai lo nostre gran gitano,
com se troba a faltar.
Si el veieu per estos pobles,
no dubteu en avisar.
Cridau!, al Gitano blanc, cridau!
cridau! l'aniré a buscar, cridau!
cridau, al Gitano blanc, cridau!
cridau, anem a rumbejar
Lo gitano sempre ens deia,
-escolteu lo que us diré:
Al llarg de tota la vida,
s'ha de saber disfrutar,
i agafeu una guitarra,
i no pareu de cantar!
Cridau!, al Gitano blanc, cridau!
cridau! l'aniré a buscar, cridau!
cridau, al Gitano blanc, cridau!
cridau, anem a rumbejar
Era un mestre a la guitarra,
tot ho feia per a bé,
totes les tardes cantava,
ai per als grans i pel jovent.
Que si el veieu per estos pobles,
no dubteu en avisar.
Cridau!, al Gitano blanc, cridau!
cridau! l'aniré a buscar, cridau!
cridau, al Gitano blanc, cridau!
cridau, anem a rumbejar
|
||||
6. |
Parada de melons
03:55
|
|||
Parada de melons
Esta crisis financera,
que mos roba la cartera,
i jo estic a la carretera,
en la parada de melons.
Que són les meues Inversions (bis)
I ja no cobro ni de l’atur,
que m’han robat lo meu futur,
només me queden los melons. (bis)
Ja no tinc casa no tinc res,
perquè em va enganyar un banquer,
me va fer un crèdit hipotecaire,
quan treballava d'escombraire.
i m’han fotut al carrer
m’han deixat en lo cul a l'aire
I ja no cobro ni de l’atur
que m’han robat lo meu futur
només me queden los melons (bis)
Afonen caixes i afonen bancs,
i se'n van tant campants,
en una paga milionària,
això és la crisi hipotecaria.
Som los pobres desgraciats,
que pagarem los plats trencats,
I ja no cobro ni de l’atur,
que m’han robat lo meu futur,
només me queden los melons. (bis)
Han retallat la sanitat,
l'ensenyament i la cultura,
la pensió dels jubilats.
Farem la revolució. (bis)
En una rumba i un meló. (bis)
Que em va ensenyar el gitano blanc,
que treballava en un banc.
I la caixa va buidar,
i se'n va anar cap al Brasil,
a menjar meló en pernil.
I ja no cobro ni de l’atur,
que m’han robat lo meu futur,
només me queden los melons.
|
||||
7. |
L'oli d'Ascó
03:33
|
|||
L'oli d'Ascó
Malls secs couen. Seves tendre piquen!
M’agrada l’oli d’Ascó,
i en amanida és millor,
en carn rostida va bé,
m’agrada l’oli d’Ascó. (x3)
Les dones pixen a la sèquia,
les tomateres fan pudor,
i les patates ja fermenten,
m’agrada l’oli d’Ascó. (x3)
Gent de Móra gent traïdora,
aviseu als de Falset,
que les bruixes se barallen,
al castell de Miravet,
m’agrada l’oli d’Ascó. (bis)
M’agrada el vi del Priorat,
perquè em puja molt al cap,
m’agrada el vi de Gratallops,
perquè me’l bec a glops,
m’agrada l’oli d’Asco. (x3)
És lo poble de Rasquera,
és lo que s'endú la fama,
çarranquen les auliveres,
i planten la marihuana,
i planten la marihuana ye ye ye...
Això si que rai!
M'agrada l'oli d'Ascó!
|
||||
8. |
300 galetes
03:24
|
|||
300 galetes
Venim d’una història
que ens han segrestat. Venim d’un silenci
antic i molt llarg.
Sota l’estelada,
ningú no és estrany.
300 galetes,
pel Gitano Blanc.
Desperta almogàver
et porto a la sang.
Aquesta batalla
la guanyem cantant.
1714, farà ja molts anys.
300 galetes,
pel Gitano Blanc.
Barreja de races
tots som catalans.
Terra generosa
oberta a la mar.
Un poble petit,
amb el cor ben gran.
300 galetes,
pel gitano blanc.
Cantem a l’albada
que ens està esperant. Arriben els temps
de la llibertat.
1714, farà ja molts anys.
300 galetes,
pel gitano blanc.
Amb l’autonomia
ho vam intentar.
I el nostre estatut
ens van retallar.
Els pobles d’Espanya,
mai no acceptaran.
300 galetes,
pel Gitano Blanc.
xubidubidubidu bap bap parap, xubidubidubidu ba paaaa (x3)
L'Ebre m'acompanya
mentre vaig cantant.
I la veu arriba
fins a l'Empordà.
Sota l'estelada,
ningú no és estrany.
300 galetes, (x3)
pel Gitano Blanc.
|
||||
9. |
Manuela
02:51
|
|||
Manuela
L’encís d’una havanera
embarga l’ànim del navegant, I tant!
Ses notes porten l’enyor
d’altres temps mai oblidats, mai oblidats
quan comença a preludiar,
a la coberta el sol del vell acordió,
tota la tripulació,
s’arremolina al seu entorn.
Un a un es van posant,
a cantar aquella havanera,
fins que acaben corejant-la, amb emoció.
Sol un mariner ha quedat
fitant la terra que s’allunya poc a poc,
i el sol que deixa la nau,
de blanques ones titil·lant.
En sons pensaments està
la seva estimada,
que amb les llàgrimes als ulls
la va deixar, la va deixar.
Ai Manuela, el meu cor saps que t’estima
i no deixaré que s’enterri el teu mirar serè
i a l’Havana tornaré, per dur-te a la meva terra
a la costa catalana nostra llar tindrem.
lelerelele lerelele lerele lelerelerele
lelerelele lerelele lereleleee
Ai Manuela, el meu cor saps que t’estima
i no deixaré que s’enterri el teu mirar serè
i a l’Havana tornaré, per dur-te a la meva terra
a la costa catalana nostra llar tindrem. (bis)
|
||||
10. |
La rumba del Remei
03:01
|
|||
La rumba del Remei
A l’ermita del Remei
quan Flix és la capital,
lo dia de germanor...
Ja canta el gitano blanc!
A l’encuentro mos veurem,
potser no em coneixeran.
Jo portaré la bandera,
jo sóc lo gitano blanc!
Armitas, Collas y Bancales, clocha i vi del carretell,
ballem jotes i sardanes i la rumba del Remei. (bis)
Perdido por los bancales
entre el fum de la foguera,
vaig buscant la meva colla
que se come la paella.
Avui hai vist a gent de Lleida,
i també de l’Aragó,
colles de la Fatarella...
I algun robaruc d’Ascó!
Armitas, Collas y Bancales, clocha i vi del carretell,
ballem jotes i sardanes i la rumba del Remei. (bis)
I un bancal ple de figots,
que ja es troben ben perduts,
han vingut aquí al Remei,
pensant-se que era Berrús.
A la plaça fan sardanes,
al tardet faran l’encuentro,
buidarem totes les bótes...
Si te visto no m’acuerdo!
Armitas, Collas y Bancales, clocha i vi del carreter,
ballem jotes i sardanes i la rumba del Remei. (bis)
|
||||
11. |
Almudena
04:47
|
|||
Almudena
Les llimones premudes, al teu pit.
Ai Almudena, quin delit!
El coll esvelt i llarg,
de cigne pervers, que mira de reüll
des del fons, del pou del pou
de les mil i una nit.
Ai Almudena quin delit.!!! (bis)
¿Com és possible tanta bellesa,
dins d’aquesta samarreta?
Alta, abundant, hortet de primavera.
Sóc l’aixada amorosida
que pentina, els cavallons,
malucs ondulats, com a càntirs de fang
cuit al forn del meu desig,
cuit al forn del meu desig!!!
Ai Almudena quin delit.!!! (bis)
¿Com és possible tanta bellesa
dins d’aquesta samarreta?
De tacte de préssec madur,
ressegueixo amb dits imaginats,
el bell prat que anuncia
el volcà del teu melic.
Ai Almudena quin delit.!!! (bis)
¿Com és possible tanta bellesa
dins d’aquesta samarreta?
Ai Almudena!!!
|
Lo Gitano Blanc Flix, Spain
L'escriptor Andreu Carranza, lo cantant Andreu Peral i un grup de músics, patxets de Flix, donen vida a Lo Gitano Blanc. Rumbes i melons, versos i aulivers... un munt de fato que han inclós en el seu primer cd, La Rumba Ebrenca' (Discmedi, 2014)
Streaming and Download help
If you like Lo Gitano Blanc, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp